El Festival de Sitges omple la pantalla de budells i sang amb la comèdia de terror ‘La sustancia’

La sustancia

Tot i no tenir vot en la majoria dels títols estrenats, el públic del Festival Internacional de Cinema de Catalunya a Sitges sí que acostuma a alçar la seva veu durant o després de les projeccions. La jornada d’avui ha estat una bona mostra. Per una banda, per l’entusiasme en algunes de les seqüències de La sustancia i per l’altra per la poca assistència i els silencis en la projecció de Centaures de la nit.

Fa més de setanta anys que Billy Wilder ja va retratar a El crepúsculo de los dioses aquella etapa en què les actrius (sobretot) de Hollywood deixen la seva brillantor i passen a una etapa més trista i fosca. A La sustancia, la història es repeteix. Un fenomen televisiu de la gimnàstica i l’aeròbic –interpretat magistralment per Demi Moore- veu com la seva cadena prescindeix dels seus serveix alhora que fa un càsting a la recerca de nous valors. Després d’un accident de trànsit rep la proposta d’un tractament màgic que la farà tornar als seus millors moments i sortir –literalment- del seu interior, la seva millor versió. Però el resultat no és l’esperat i es comencen a produir mutacions que fan passar la pel·lícula, per cert nominada a Sant Sebastià i premiada a Cannes i Toronto, d’una denúncia social a una autèntica bogeria de sang, budells i malformacions. Ahir dissabte també va ser el dia de la presentació de la pel·lícula d’animació, Mariposas negres, de David Baute, produïda per Edmond Roch i que narra la història real d’unes dones i el seu viatge des d’Àfrica, el Carib i Àsia a la recerca d’un incert futur.

La terna de títols de la jornada la completa una proposta del director Marc Recha, rodada en català en l’entorn del Monestir de Poblet, en blanc i negre, format de pantalla 4:3, música de Marc Parrot i amb un repartiment format en bona part per actors invident no professionals. Partint d’una premissa certa, presenta a un fotògraf eslovè que busca unes relíquies amagades al monestir, tot això barrejat amb una història d’amor surrealista que per la reacció del públic no va ser certament captivadora.

I com passa en les jornades festives o de cap de setmana, el festival aposta per títols interessant a priori, tot i que després, ja es veurà el resultat. Per demà dissabte hi ha prevista la projecció d’El baño del diablo, Ick, Basileia i Invisible entre altres produccions.